Entra Registrar-se

Seccions

Fòrum

<< sense títol >>
man-grana

Notícies

Nàstic 1 – 3 Elche CF
Gimnàstic de Tarrago

La Bústia

J-30. NÀSTIC_1-3_ELCHE
En pocas palabras… 10/17
José Antonio Luaces<

Anàlisis

El verano llega al Nàstic.
José Antonio Luaces
Els millors Porra
Simant3
callap663
Vador2
steve_b2
man-grana2
moltnastic1
No hi ha cap votació

Sistema antispam

#hofemjunts

Història



Història

EL CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Els inicis. La societat Tarragonina del segle XIX Era l'any 1886, a Tarragona, al "Cafè del Centro", un grup de joves entusiastes constitueixen el Club Gimnasio. Ràpidament, lloguen un local a la Rambla de Sant Joan, que habiliten amb aparells per facilitar la pràctica de la gimnàstica. El primer President fou Joan Estil·les Portal, amb Eugeni Saugar, com a secretari i, Francesc Rigau, com a Tresorer Només eren quinze socis.
A l'any 1893, es va aprovar un nou Reglament, ampliant el nombre de socis fins a 25 i, canviant el nom de l'entitat, en endavant s'anomenaria CLUB GIMNÁSTICO DE TARRAGONA.

El segle XX
L'èxit va acompanyar ràpidament aquesta iniciativa, els tarragonins volien incorporar-se a la nova i inquieta entitat, i a l'any 1903, es va endegar una nova activitat, creant-se la secció d'esgrima.
Un nou esport estava entrant amb una forta puixança en aquella societat, el futbol. El Nàstic va incorporar ràpidament aquesta nova disciplina, va ser un dels primers clubs de l'Estat. Un grup de socis del Club afeccionats al "football", a l'any 1908, van intentar la creació d'una nova secció. Durant uns anys aquest intent no es consolidava i, finalment a l'any 1914, amb la incorporació al Club de jugadors provenints de l'equip "Olimpic Foot-ball Club", es va formar definitivament la secció de futbol. Les samarretes vermelles d'aquest equip van propiciar l'assumpció d'aquest color com emblema del Club.
El Club creixia, la pràctica de l'esport deixava de ser una activitat d'uns pocs, el nombre de practicants augmentava i les seccions també. La secció de ciclisme i de nàutica, incorporant el "Club Pedal" i el "Club Nautico", oferien noves possibilitats. A l'any 1914 s'aprova un nou reglament considerant al Club com a entitat poliesportiva.
Afortunadament, el Club Nàutic va poder reeixir i, l'any 1920 va aconseguir un local propi, pel que es va tornar a independitzar, nomenant al "Club Gimnàstico de Tarragona" com a soci d'honor a perpetuïtat, per les atencions rebudes durant aquests darrers anys.
La Ciutat comença a veure al Nàstic con la principal i més important entitat esportiva, tanmateix la pràctica de l'esport i en concret la del futbol, es generalitza, el nombre de socis creix de forma important i, a l'any 1920, es procedeix a l'adquisició d'un terreny de 18.000 metres quadrats. Es tracta de l'Avinguda de Catalunya. En dos anys es construeix el camp de futbol, que s'inaugura el 20 d'agost de 1922. Tarragona ja té un camp de futbol, ja comença a tenir un equip d'acord amb la categoria de la Ciutat.

Consolidació del Club
El Club es consolida. A la construcció del camp de futbol, segueix la construcció del camp d'hoquei herba i una pista d'atletisme, aquesta, gràcies a una donació de terrenys feta pel senyor Bonet.
Durant el decenni de 1920 a 1930, el Club arriba a assolir importants èxits en tots els terrenys, la Ciutat es volcà envers el Club L'equip d'hoquei era de primera categoria. El bàsquet adquiria una certa rellevància. La gimnàstica física tenia un gran predicament, igual que l'atletisme. L'equip de futbol es va proclamar campió de Catalunya de Primera Categoria. La Ciutat tenia uns 25.000 habitants i, un milè n'eren socis del Club. Era una època de forta expansió econòmica i l'esport es beneficià d'aquesta bonança.
L'any 1927 l'Excm. I Rvdm. Arquebisbe Vidal i Barraquer, va beneir la bandera del Club, la mateixa que encara es conserva i que presideix la Sala de Juntes.
La crisi econòmica iniciada a l'any 1928 i la guerra civil de 1936, van propiciar una davallada pròpia d'una ciutat més pendent de sobreviure als estralls de la guerra, que de continuar amb la pràctica de l'esport.
A l'any 1942, finalitzada la guerra i, sota la Presidència del senyor Agustí Pujol, el futbol pren el protagonisme esportiu del Club. L'any 1947, s'inaugura el nou camp de futbol amb las capacitat de 8.000 espectadors i 900 més a la tribuna. La Ciutat s'identifica amb l'equip de futbol. En aquesta temporada de 1946-47 l'equip després d'una gran campanya, assoleix l'ascens a la Primera Divisió Nacional.
La següent temporada, el Club milita en la Primera Divisió, i ho fa amb prou dignitat, representant a la Ciutat arreu l'Estat, aconseguint resultats tant importants com la victòria per 1-1 envers el Reial Madrid, coincidint amb la inauguració del camp de Chamartin. Llavors tothom parlava del Nàstic i naturalment de Tarragona.
L'any 1950 i degut a una delicada situació econòmica, el Club descendeix a segona divisió i, arrossegat per la manca de recursos i els deutes generades, al 1953 baixa a Tercera Divisió. Van ser anys molt durs pel Club i també per la Ciutat que lluitava per sobreviure en una època autàrquica de dificultats inimaginables. L'any 1956 i amb la finalitat de generar recursos, es van vendre per 380.000 pessetes, les instal·lacions del tennis.
Lentament el Club va anar millorant, recuperant-se econòmica i esportivament. Altres seccions van ressorgir, com l'atletisme, el frontó i el bàsquet. tornaven a ser una entitat poliesportiva. El futbol predomina i l'afecció omple a vessar l'estadi de l'Avinguda Catalunya.
L'equip ofereix bon futbol i en diferents temporades disputa la promoció d'ascens a segona divisió com equip capdavanter de Catalunya.

Les noves instal·lacions del Club
Amb aquestes perspectives i amb la idea de projectar al Club cap a fites més importants. L'any 1966 i sota la Presidència de Jose Luis Calderón, es venen les instal·lacions de l'Avinguda Catalunya i és construeix un gran estadi amb un important complex polisportiu que s'inaugura l'any 1972. Els següents anys són de consolidació de l'equip de futbol i de les seccions que, se senten còmodes a les noves instal·lacions. Finalment, l'equip de futbol, després de romandre 19 anys a la Tercera Divisió, ascendeix per mèrits propis a la Segona Divisió A. Tornem a viure uns moments importants del Club i, com sempre la Ciutat ho valora i participa d'aquesta celebració que torna a difondre el nom de Tarragona en els diferents circuits esportius de l'Estat.
Com si d'un moviment cíclic es tractés, tornen els moments difícils, durant el període de 1975 a 1985, una forta crisi econòmica sacseja el Club que queda hipotecat econòmicament, amb forts deutes que repercuteixen en les seccions i, fonamentalment, en el futbol.
A l'any 1986, sota la Presidència de Joaquin Pons i Mestre, es realitzen els actes commemoratius del centenari del Club. La Presidència d'honor del centenari l'ostentà S.M. el Rei Joan Carles I, atorgant-se al Club la medalla d'or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu.
Des de 1987, Antoni Vallverdú Llauradó pren possessió de la Presidència del Club, afrontant una difícil situació econòmica endèmica que s'intenta superar municipalitzant una part de les instal·lacions del Club, incloent el mateix Estadi de futbol. L'equip de futbol es mou en la Segona Divisió B i, durant aquest període es participa, sense sort, en diferents promocions d'ascens a la segona divisió A. El club baixa del miler de socis.

José Luis García, President. Un nou concepte, un nou projecte.
A l'any 1998, s'incorpora a la Presidència del Club, José Luis García que, amb un ambiciós projecte intenta que la Ciutat s'apropi novament al Club, que participi activament en les diferents seccions i, sobretot que a l'equip de futbol es porti a terme un programa que porti finalment a ascendir de categoria i assolir una condició d'acord amb la Ciutat. Tanmateix, la nova junta es compromet en un programa de contenció de despesa que porti finalment a eixugar el fort endeutament i a sanejar l'economia, sense la que es impensable conquerir objectius més ambiciosos. La il·lusió generada produeix l'efecte de recuperar una part important de la massa social, el Club arriba als 1300 socis, encara que els objectius establerts passen per aconseguir la xifra de 3.000.
Ara després d'una segona temporada al front del Club, el President, José Luis García pensa que s'ha pres la direcció correcta, una trajectòria que ens portarà a consolidar definitivament el Club i dins del projecte, a l'ascens a la Segona Divisió A, pel que es necessita el valuós i imprescindible concurs de l'afeccionat. En definitiva es tracte, sens dubte, d'un projecte de Club, un projecte de Ciutat de Tarragona.

Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.