Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!
De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.
Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!
Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.
M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?
Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!
Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!
Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà!